dimecres, 7 de novembre de 2007

Dia 5

Després d'haver dormit només dues hores es poden fer poques coses de profit... Sort de l'eficàcia asiàtica, que et soluciona la vida... Les maletes ja són al hall i jo només he de fer el check-out i pujar a l'autocar.

El silenci és l'evidència que no només jo he dormit poc. Tothom té son i està cansat però la gana és més forta que tot i com que avui no ens han donat esmorzar a l'hotel, quan arribem a l'aeroport la primera parada tècnica és a la cafeteria!

Passem el control de seguretat i, segons el pla previst, embarquem a les 8:20 del matí, ni un minut més, ni un minut menys. Singapore Airlines és una de les millors companyies del món i això es nota. Servicials, amables, atents... els membres de la flota es desviuen per fer-te feliç, i la sorpresa ja és màxima quan, per un vol d'una hora i trenta minuts, et serveixen dinar i tot! I això que són les 9 del matí!! Sí, sí, igualet que Iberia o Spanair...

Per megafonia ho anuncien: estem a punt d'aterrar a BRUNEI. Aquí també ens han fet omplir un parell de formularis, un de sanitat i un altre d'immigració. Això vol dir que encara tardarem una mica a sortir de l'aeroport... i efectivament és així. Només sortir de l'avió ja es veu molta diferència respecte a Singapur... Totes les dones que ens anem trobant pel camí porten mocador al cap... Senyal que la guia que em vaig comprar no diu mentides, ens trobem en un país on el 80% de la població és musulmana.

Per fi consideren que no som cap tipus de perill pel país i ens deixen passar. "Belt number 1", per aquí surten les nostres maletes, i a l'instant! Ara ja podem sortir a l'exterior. De sobte, una sorpresa. Una comitiva de TOYOTA porta una pancarta enorme donant la benvinguda a l'orquestra i un grup de músics regionals interpreten amb panderetes el folklore típic del país. Els músics al·lucinen i, fins i tot, un dels percussionistes comparteix interessos amb un dels músics regionals. En finalitzar l'actuació, a en César, el percussionista, li regalen una de les panderetes amb autògraf i tot! Un senyal més que la música no té fronteres.

La Yoshi, la manager de TOYOTA que s'encarrega de tots els detalls de la gira de l'orquestra, ens informa que l'hotel és als afores de la capital, BANDAR SERI BEGAWAN, que és un complex turístic de luxe, i que tindrem PLATJA PRIVADA!!! I jo que em pensava que això només existia a les pel·lícules de Hollywood!

En arribar-hi tots ens quedem sense paraules. Luxe, luxe, luxe i més luxe. Un hall enorme i unes habitacions espectaculars... amb vestidor, banyera i dutxa, terrassa individual, sala d'estar... Increïble. El Sultà no s'està de res... i jo ara vaig a aprofitar l'única ocasió que tindré a la vida de provar com és una platja privada, tot i que el temps no acompanya gens... I si li faig un truc al Sultà? Potser ell podria fer que avui sortís el sol...