diumenge, 11 de novembre de 2007

Dies 8 i 9

Puntuals com sempre, ens trobem tots al lobby de l'hotel amb maletes, instruments i tota classe d'embalums a sobre. Avui és un dia dur. Tant ells com jo volarem un munt d'hores fins arribar al nostre destí final. Jo a Barcelona i ells a Seül.

A l'aeroport de Brunei passem pel control de seguretat i embarquem a l'hora especificada. Arribem a Singapur de nou i allí ja ens espera un autocar que ens porta fins a l'hotel on els músics podran descansar fins que, vuit hores més tard, tornin a agafar un avió que els portarà fins a Korea. Ara ve el més dur per ells. Volaran durant vuit hores i només arribar, aquell mateix dia, hauran d'actuar a la tarda. És per això que la majoria prefereix relaxar-se a l'hotel de Singapur i agafar forces per poder donar el màxim al concert de Seül.

A mi també em queden unes quantes hores per endavant. L'avió cap a Amsterdam surt a les deu del vespre i tot just són les quatre de la tarda. Decideixo anar a fer una volta per la zona, des de la finestra de l'habitació veig botiguetes i gent passejant i em vénen ganes de xafardejar. Però la caminada no la faré sola. A la recepció de l'hotel em trobo en Màrius, el violoncel. "On vas? Puc venir amb tu?", "I tant!". No hi ha res millor que passejar amb companyia!

Després de molt regatejar, en Màrius s'acaba comprant una maleta i una motxilla per 100 dòlars de Singapur és a dir per 50 euros. La maleta se li ha quedat petita i en necessitava una altra... doncs ja la té! Després de recórrer totes les parades durant una bona estona, decidim anar a prendre alguna cosa en una espècie de mercat on s'hi concentren una pila de "xiringuitos" orientals on l'especialitat és la intensa olor de refregit. Demanem un refresc típic de la zona: suc de llimona amb sucre de canya de bambú. Boníssim!

Comença a ser l'hora de marxar... m'acomiado de tothom amb tristesa i una mica d'enveja sana... a ells encara els queden dues setmanes de ruta! Tots són encantadors i així ho demostren amb el comiat.

Agafo un taxi cap a l'aeroport on he de passar quatre hores abans d'embarcar... m'hi avorriré molt? Doncs no. L'aeroport Singapur Changi és un dels més grans i moderns del món i avorrir-se és impossible! Massatges, gimnàs, museus, cinemes, botigues, jardins botànics, àrea de descans... és com un Diagonal Mar però encara més bèstia!! Decideixo fer una mica de tot... i amb la tonteria ja s'ha fet l'hora!! Increïble...

Ara queda el més dur... 13 hores i mitja de vol fins a la capital holandesa i després dues hores més fins a casa... en fi, és el preu que s'ha de pagar per poder visitar terres que es troben a l'altra punta del món...

Durant el vol tinc molt temps per pensar i el que em passa pel cap són un munt de records i experiències que guardaré per sempre a la memòria. Una cosa com aquesta no et passa cada dia i cal saber-la valorar.

Cal dir que aquesta setmana he treballat molt però res comparat amb el que m'espera. La feinada arriba ara. Escoltar-me 400 minuts de gravacions, decidir què és el més important, sacrificar talls per falta de temps, intentar plasmar tot el que he viscut damunt d'un paper i en forma de guió... m'hi passaré unes quantes hores per poder fer un bon reportatge... però m'encanta. Sóc molt afortunada de poder dir que el que faig m'omple de veritat...