divendres, 9 de novembre de 2007

Dia 7

Prova superada! A les 10 en punt del matí, l'orquestra es troba damunt de l'escenari del Centre de Convencions de Brunei, mudats i engalanats tal com aniran al vespre pel concert. Els quatre censors del govern se situen a primera fila i, amb cara de pocs amics, es preparen per començar l'espectacle. Pablo González dóna el tret de sortida amb la seva batuta, els músics han d'interpretar el repertori en el mateix ordre que ho faran hores més tard. Quan als censors els sembla suficient fan parar la música per passar a la següent peça i així es va repetint el ritual fins a l'última cançó del programa. Tot sembla que és correcte... tot menys un petit detall... en Salvador Carbó, el tenor, enmig d'una ària en què l'orquestra toca sola aprofita per posar-se la mà a la butxaca... moviment que li han advertit que serà millor que no faci...

Vaja... m'ho imaginava més dur... jo que ja em veia els músics manifestant-se en contra de la censura i el tenor cantant "No puede seeeer esta cabra es bueeeena..." en lloc de "No puede seeer esta mujer es bueeeena..." , una ària de la Tabernera del Puerto de Sorozabal en la qual la lletra podria resultar un pèl atrevida... però no, al final tot queda en un petit advertiment. Ens informen que la censura hauria estat més dura si el repertori hagués tingut alguna peça amb moltes campanes. Els musulmans relacionen les campanes amb el cristianisme i això també explica que, a Brunei, només es programi un concert de música clàssica a l'any... ai la religió, sempre el mateix punt de conflicte...

Els programes de mà també són interessants. A la primera pàgina un titolet em crida l'atenció: "HOW ENJOY A CLASSICAL CONCERT" (com gaudir d'un concert de clàssica). A sota hi ha dos paràgrafs explicatius on s'especifica que s'aplaudeix al final de la peça no al finalitzar un moviment. Que si s'aplaudeix molt se solen fer "bisos" que són repeticions d'algunes de les peces que ja s'han tocat. En fi, pedagogia musical, una cosa que, malgrat es cregui que el públic d'aquí ja està avesat a aquestes coses, tampoc no es perdria res apropant la clàssica a un públic menys culte i més curiós...

L'assaig acaba amb les proves de so del solista local: Sean Ghazi. És molt conegut al país, es veu que surt per la televisió i tot… té molt èxit entre el públic jove i de gènere femení, especialment. El seu estil és una mica diferent al repertori que toca l'Orquestra de Cadaqués... jo el definiria de música melòdica, entre jazz a l'estil Michael Bublé i un toc de Frank Sinatra però en malaisi... el contrast és divertit si més no.

De tornada a l'hotel cadascú es planifica el seu temps lliure fins a l'hora de recollida. La majoria decideixen descansar a l'habitació i estudiar una mica abans del concert. Les hores passen volant i toca tornar al Centre de Convencions.

El concert és a punt de començar i tots els músics estan avisats: el protocol a seguir és molt estricte. Fins que no arribi el ministre ningú pot fer res... s'obre la porta i per megafonia s'anuncia la seva arribada. Els músics es posen dempeus i el públic també. Entra el ministre i s'asseu a la cadira. Els músics tornen a marxar de l'escenari i el públic s'asseu. Tornen a entrar els músics i ara sí, ara es pot aplaudir. Entra Pablo González i després d'uns quants minuts de llarg procediment protocol·lari la música comença a sonar.

La sarsuela torna a produir una gran expectació entre un públic poc avesat a aquest tipus de música. Però el gran moment arriba amb l'actuació estel·lar del "sex symbol" local. Sean Ghazi es posa el públic a la butxaca amb tres cançons del seu últim disc i res no l'atura. Fins i tot decideix fer canvis en el programa i interpretar una cançó que no estava prevista. Per fer-ho necessita la col·laboració del pianista de l'orquestra, Miguel Ángel Tapia. Al final: ovació. Però Sean Ghazi no vol quedar-se el mèrit per ell sol, per això fa aixecar en Miguel Ángel i l'acompanya fins davant de l'escenari, tot l'auditori l'aplaudeix i els músics no poden evitar aplaudir també i deixar anar algun "bravo" que animi la gent a seguir picant de mans pel seu company. Aquesta nit, les bromes i els comentaris estan assegurats, Miguel Ángel no podrà evitar ser el centre de totes les converses.

El concert de Brunei ja ha acabat i la meva feina està a punt de finalitzar. Toyota ha preparat un pica-pica a l'hotel i absolutament tothom s'hi apunta. El que ens sorprèn a tots: les begudes tenen alcohol!! A Brunei està totalment prohibit el consum d'alcohol en zones públiques per això als restaurant, bars, supermercats i botigues la beguda més forta és el suc de pinya...

Acudits, acudits i més acudits. En Raúl i l'Alejandro, el percussionista i la viola, no paren d'explicar-ne durant tota la nit. Però com poden recordar-ne tants!! Les hores passen volant i sobretot quan t'ho passes bé... ostres encara he de fer la maleta!