diumenge, 4 de novembre de 2007

Dies 1 i 2

Preparada per la "petita-gran" aventura. El primer capítol d'aquest diari comença a les 15.10, hora en què s'enlaira l'avió de la companyia KLM que em porta fins a la primera parada del llarg camí cap a Àsia: Amsterdam. Dues hores i 30 minuts passen volant... i mai més ben dit!

A l'aeroport de Schiphol, les botiguetes ja respiren aires nadalencs i, és clar, 3 hores d'espera sempre es fan més agradables entre formatges gouda embolicats amb llacets roses, esclops de fusta decorats de tots colors i souvenirs diversos que capitanegen un exèrcit de consumisme irrefrenable. Quan arriba el moment, toca dirigir-me cap a la porta F5, on embarcaré per viatjar durant 11 hores i 30 minuts fins al meu destí final: Singapur. Però abans toca una mica de "txa-txa-txa"... el control de seguretat no se'l salta ni el pilot! Fora rellotge, braçalets, arracades, sabates, mòbils, cinturó... i aquí apareix el primer obstacle... per què m'he posat els pantalons més amples que tinc i els únics que s'aguanten gràcies al cinturó??!! L'espectacle paga la pena... amb una mà aguantant la safata amb tots els objectes metàl·lics, amb l'altra procurant que els pirates no baixin més enllà de la cintura, a la boca els bitllets d'avió i el passaport i amb el peu arrossegant tots els embalums fins a l'arc detector... una imatge realment patètica! Però, per sort, l'alarma no pita!! Tot correcte, puc passar... ara la feinada és meva per col·locar-m'ho tot de nou...

Seient 11A, just a la finestra. Aquesta serà la butaca de tortura durant 11 hores i 30 minuts... problema: hauré d'anar al WC amb comptagotes i quan els meus veïns del costat no estiguin dormint... així que més val que abans d'engegar procuri fer una visita cordial al Sr. Roca... ja ho diuen que feina feta no té destorb!

Motors en marxa i el copilot parla, sembla que tindrem un vol la mar de calmadet... Per fer temps ens comencen a donar coses: cascos, cacauets salats, suc de taronja, tovalloletes de llimona calentes, dos minientrepans, coca-cola, més cacauets salats, més tovalloletes de llimona... i de cop, sembla que ja podem dormir... es fa el gran silenci i s'apaguen els llums. Als més afortunats no els costa gens, els altres ens limitem a agafar una sobrecàrrega de pel·lícules... "Hairspray", "Ratatouille", "Els Simpson"... en fi, totes de gran nivell... tant és així que, de cansament o d'avorriment, aconsegueixo tancar els ulls i quan els torno a obrir... MIRACLE! Ho he aconseguit! He dormit durant 6 hores!! Les hostesses s'encarreguen de donar-te el bon dia amb el seu fabulós carro del menjar. El menú matinal no és gaire diferent del de la nit, però, vaja, què més es pot demanar?? Només queda una hora per arribar. Quins nervis!! Com serà tot allò?? Abans d'aterrar ens fan omplir un formulari d'immigració i l'únic que no demanen és el grup sanguini...

Aeroport de Singapur Changi: control de seguretat. "D'on ve?", "Viatja sola?", "Per què?", "Ve de vacances o per feina?", "On estarà allotjada?", "Per quants dies?"... aquestes són només unes poques preguntes, m'abstinc de transcriure-les totes perquè ens hi estaríem fins demà... però finalment sembla que amb les meves explicacions i amb l'ajuda de la targeta de Catalunya Ràdio aconsegueixo endolcir el cor del policia i em deixa passar... JA HI SÓC!

Els taxistes són callats, servicials però molt callats... i els taxis molt antics... un Honda model de no vulguis saber quan... o almenys el que agafo des de l'aeroport fins a l'hotel Conrad. Tan sols aparcar davant de la porta principal, un noi m'obre la porta, em recull l'equipatge i m'acompanya fins a la recepció. Mentre comproven el "check in"... Parlo amb la recepcionista, li explico d'on vinc i que acompanyo l'Orquestra de Cadaqués... i entre comentari i comentari se m'acut dir que tinc la gola una mica seca... en tan sols 3 segons, patapam, un cambrer em porta un suc de préssec ben fresc!! Però què és això?? Em pregunto si me'l puc endur a casa de tornada...

Amb tot plegat són les 8 de la tarda i jo estic morta de son... el meu amic "jet-lag" es fa notar, poquet però prou per sopar alguna cosa lleugereta a l'estil sushi japonès i cap al llit. Demà toca conèixer la ciutat.