Dia 6

Com que avui l'Orquestra té el dia lliure, una part dels músics amb director musical i director artístic inclosos decideixen contractar una excursió al Parc Nacional de Temburong. Busco referències a la meva fabulosa guia i llegeixo: "JUNGLAS DE TEMBURONG: el bosque tropical situado en la otra franja del país, es una buena razón para una excursión de un día desde la capital". Així que... què espero! Serà que tots els músics s'han comprat la mateixa guia que jo??

Hem quedat al "lobby" de l'hotel a les 7.30 del matí. Aquí ens espera en BING, un simpatiquíssim filipí que viu a Brunei des de fa 15 anys i que serà els nostre guia particular durant tot el dia. Una de les coses que el fan ser entranyable és el seu fabulós somriure. Segons diu, és la millor teràpia per la vida, prendre-s'ho tot amb un gran somriure... i es veu que va tan bé per a les arrugues! En BING té 40 anys i sembla que en tingui 30!

A la porta principal ens espera una furgoneta que ens trasllada a tota l'expedició fins a la capital: BANDAR SERI BEGAWAN. Al moll hi ha una llanxa motoritzada que ens desplaça, tot entrant en territori malai, fins a un poblet de la regió de TEMBURONG, a l'altra banda de BRUNEI. El trasllat encara no ha acabat... i fa una hora que voltem! Ara toca un petit viatge en jeep i per últim un increïble passeig en canoa pel riu Temburong. El paisatge és al·lucinant. No paro de fer fotos però sóc totalment conscient que l'objectiu no és capaç de captar la magnificència de la jungla. I els sons són d'allò més intensos, se senten tots els animals de la jungla, fins i tot els mosquits!

En BING ens ha donat les primeres instruccions. Ens ha parlat de serps verinoses, de cocodrils vegetarians i de micos entremaliats. Ens ha confirmat que avui ens farà treballar de valent i que haurem de pujar una escala amb 1.286 esglaons per poder divisar la jungla des de les altures. Cal beure molta aigua i, per sobre de tot, si algú està molt cansat cal que li ho faci saber d'immediat. Si ho aconseguim, el premi serà un fabulós bany al riu i un suculent dinar amb la jungla de fons. La cosa promet.

Trepitgem terra ferma després de 20 minuts navegant a tota castanya amb una canoa. Durant el trajecte els més afortunats hem pogut veure un macaco i tot! Primera parada = WC. En BING pensa en tot... va carregat amb tres bosses i ens diu que si necessitem aigua que li demanem, que ell porta ampolles de sobres. També ens informa que si plou no ens hem d'amoïnar perquè ell porta impermeable de plàstic per a tots... aquest noi és un sol!

Cada tres passes ens explica un acudit. Però el que fa més gràcia no és l'acudit en si, sinó veure'l riure fins a morir-se de la seva pròpia broma. "Laughing is the best for the life", va repetint...

Al principi de l'excursió, el nostre guia ja ens n'havia advertit... i arriba el moment en què les 1.286 escales es personifiquen davant nostre com un càstig. Respirem fons i apa, pas a pas, cap amunt... tots comencem a tota castanya demostrant als altres i a nosaltres mateixos que tampoc n'hi ha per tant, però a la cinquantena d'esglaons ja no podem respirar. "Con lo modernos que son y la pasta que tiene el Sultán ya les podrían poner escaleras mecánicas a esta gente!", diu en Miguel Ángel, el pianista de l'orquestra.

Vegetació espectacular a banda i banda del camí, formigues que són igual que el meu dit gros de la mà, fruita salvatge penjant dels arbres i el so. Els músics de la jungla. La gran orquestra de la natura.

Fa calor, moltíssima calor i és molt humida. L'avantatge és que tots suem de la mateixa manera i, per tant, ningú pot tenir complex de porc. Anem fent parades, no només per observar el nostre entorn, sinó també per anar bevent aigua... és tan important hidratar-se que seria impossible continuar sense líquid al cos.

Per fi, després d'una hora caminant, grimpant per escales i travessant ponts penjants a l'estil Rupit però en bèstia, arribem a una estructura de ferro formada per tres torres metàl·liques que tenen més escales a l'interior. La pregunta és molt descriptiva: "Hi ha algú que tingui vertigen?". Ningú diu res, s'entén que no. Doncs som-hi.

A mesura que vaig deixant en BING a baix i cada vegada el veig més petit, entenc el perquè d'allò que preguntava abans... estem pujant molt! Això sí, arribar fins al capdamunt mereix la pena. Es veu tota la jungla a vista d'ocell. També es divisa el mar de la Xina i la costa de BRUNEI... preciós... m'atreveixo a treure la càmera, tot i que no les tinc totes, podria caure i ja l'hauríem espifiat...

Ara ja només queda el més fàcil: desfer el camí d'anada i anar a dinar. Això sí, abans un banyet no ens el treu ningú! Ens posem els banyadors i cap a dins! L'aigua està boníssima però cal vigilar amb el corrent, és molt fort i com et despistis pots acabar a Malàisia...

L'exercici físic sempre obre la gana i nosaltres ja fa moltes hores que hem esmorzat. A taula ens esperen quatre carmanyoles gegants. Una amb arròs blanc, una altra amb pollastre, la tercera amb vedella i la quarta amb verduretes bullides. A tots se'ns fa la boca aigua. No cal esperar més: BON PROFIT!

Després de dinar ens deixen 10 minuts de descans que aprofito per avançar una mica de feina. Agafo al director artístic de l'orquestra per banda i li faig quatre preguntes que tenia pendents sobre la història de la formació. La imatge és boníssima i, de fet, a la fotografia es pot veure perfectament. El micròfon de Catalunya Música també arriba a la jungla!!!

Passat el temps reglamentari toca tornar a l'hotel. Encara ens queda una hora i mitja de trajecte i per això a la mínima que podem aprofitem per aclucar els ulls i dormir una miqueta. Mentre uns fan la migdiada, observo que en David, un dels cel·listes, i en Harke, el contrabaix, estan vermells com a tomàquets i quan els ho comento, en Harke em diu amb un català perfecte: "Ara sí que semblem molt guiris eh?" .

Abans de baixar de la furgoneta i anar cap a l'habitació, demanem a en BING el seu correu electrònic. Els músics li prometen enviar-li informació sobre concerts que facin i jo prometo enviar-li el reportatge que estic fent. Se'n va tot content, però abans un últim detall: ens regala a tots una samarreta de BRUNEI talla XXXL que la majoria utilitzarà com a pijama... mira que és maco en BING!

A l'habitació hi estic el temps just per escriure quatre ratlles d'aquest diari i canviar-me de roba. Em proposo aprofitar una mica aquestes instal·lacions... què puc fer? Piscina coberta, piscina descoberta, platja privada, jacuzzi, massatge, partit de tenis, de ping-pong...?? Buf! Quina decisió més difícil...

Alguns músics han decidit quedar-se estudiant una mica. Demà a les 10.00 hem de ser a l'INTERNATIONAL CONVENTION CENTRE. Allà hauran de representar tot el concert per als censors. Sí, sí, ho heu llegit bé: CENSORS. Tres senyors escoltaran tot el concert i decidiran si els músics van vestits correctament i si hi ha alguna part de la música i la lletra que és massa... atrevida. Pot ser molt interessant veure quins criteris utilitzen per censurar una sarsuela o per decidir quines sabates s'han de posar les noies de l'orquetsra per no ensenyar més peu del convenient.